Des de la Coordinadora de BBFF de CGT volem expressar nostre pesar i consternació davant els efectes devastadors de les inundacions que han patit, durant les últimes hores, el País Valencià i Castella la Manxa.
Coordinadora Estatal de BBFF de CGT
El primer que volem fer és mostrar la nostra màxima solidaritat i les nostres sinceres condolences a les víctimes, familiars i persones afectades per estes inundacions. Com sempre, hem mostrat a les administracions implicades la nostra absoluta disponibilitat a col·laborar en les intervencions que es consideren oportunes.
El primer ara és evitar que esta catàstrofe vaja a més i tractar d’ajudar, en la mesura que siga possible, a les persones que ho requerisquen. Entenem, en qualsevol cas, que l’ocorregut en el dia d’ahir ens obliga a fer una profunda reflexió sobre la importància d’una sèrie de polítiques que són i seran fonamentals, en els pròxims anys i dècades per al benestar de la ciutadania i per a la seguretat de les persones. L’increment dels riscos naturals que deriva dels efectes del canvi climàtic i de la nul·la adaptació a estos riscos de polítiques fonamentals com la urbanística o la mediambiental ens situen en un escenari de risc manifest que pot comprometre en gran manera les nostres vides. Això és especialment rellevant en àmbits com el mediterrani, en els quals l’augment dels riscos hidrometeorològics i d’incendis forestals s’han multiplicat en els últims anys. Per a començar necessitem polítiques de gestió d’emergències serioses que prioritzen la seguretat de les persones enfront dels interessos del capital.
Ara moltes Comunitats Autònomes volen tirar avant el que fins i tot denominen, sense embuts, com “les seues pròpies UME”, la gran majoria de les vegades volen fer-ho prenent com a base els dispositius de prevenció i extinció d’incendis forestals dels quals disposen. Això és alguna cosa molt més seria que crear la teua pròpia UME a la major glòria del Partit o del Conseller/a de torn. Està en joc, per desgràcia, la vida i la seguretat de les persones. Es necessita visió a mitjà i llarg termini, mitjans econòmics, tècnics i humans, molta més coordinació i un enfocament integrat de la gestió de les emergències ambientals que vaja molt més allà de les declaracions i laments dels polítics de torn. Este és el nostre treball i el coneixem bé, així que els preguem a totes les administracions que ens escolten. És un tema molt seriós. Cal donar prioritat a polítiques d’adaptació al canvi climàtic serioses, així com a polítiques mediambientals exigents que focalitzen els esforços un la busca de solucions basades en la naturalesa que mitiguen realment els riscos i reduïsquen els efectes socials, econòmics i de vides humanes d’esta mena de catàstrofes. I és també fonamental el desenrotllament de polítiques urbanístiques d’infraestructures que atenguen les necessitats que imposen estos riscos naturals i ambientals.
Això no s’arregla amb polítics vestits amb jupetins d’emergències en un lloc de comandament, això ja ho sabem nosaltres de primera mà. El cas del País Valencià és paradigmàtic com la falta total de previsió política i per tant l’actuació i preparació en el període anterior a l’emergència, així com l’actuació del dispositiu d’emergència a tots els nivells una vegada es va iniciar, s’ha vist completament desbordat. Sabem que davant fenòmens meteorològics de tal magnitud l’actuació en major o menor mesura es vorà sobrepassada, però també sabem que el risc és un factor humà i com bé hem remarcat moltes vegades, el negacionisme sobre el canvi climàtic, el model urbanístic i econòmic obsolet fomentat sine die i la falta total d’inversió econòmica tant en mesures de prevenció com en els dispositius d’emergències ens portarà a repetir una vegada i una altra la dolorosa catàstrofe que estem vivint en estos dies.
Si s’actua des de la improvisació el resultat és el que es presencie el dia d’ahir i el de hui. Des del dispositiu de Bomberes Forestals de la Generalitat Valenciana volem fer reflexionar als que dirigixen les nostres actuacions, feu-los saber que estem a la seua disposició per a treballar en esta catàstrofe, disposem en gran part dels mitjans necessaris però seguim en la major part de parcs amb els camions, els helicòpters i el personal a l’espera de la mobilització pertinent.
Per tot ells emplacem a les diferents administracions a fer una reflexió sobre com hem d’abordar, de manera seriosa i compromesa la gestió dels riscos naturals i ambientals en este país. Nosaltres, com a professionals que som en la matèria, estem disposats a participar és este debat, el qual és fonamental en la nostra pròpia seguretat i benestar com a societat.
Bombers Forestals de la Generalitat denuncien que no van ser mobilitzats durant la DANA per la descoordinació
Els Bombers Forestals de la Generalitat compten amb 26 unitats a la demarcació de València. Aquest dimarts, malgrat la màxima emergència provocada pels estralls de la DANA, només se’n van mobilitzar quatre, malgrat trobar-se equipades i formades per a tasques de desaiguat i actuar en inundacions.
«Per a nosaltres va ser un dia normal», expliquen professionals del cos consultats pel diari La Veu, que denuncien que no van ser mobilitzats i en cap moment es va activar cap dispositiu ni van rebre cap avís especial. «Ens manteníem informats pel 112, perquè pels canals oficials de l’empresa ni de la Generalitat ens deien res. Va faltar previsió», detallen.
Els bombers consultats asseguren que «lamentablement aquesta és una situació habitual en casos com inundacions o nevades, excepte en els incendis, no pensen mai en nosaltres» i denuncien «la descoordinació entre els consorcis de les diputacions i la Generalitat». «Si hi ha una inundació a un poble d’interior criden abans a una unitat de la Diputació que es troba a una hora de trajecte que a nosaltres que potser estem al costat», explica un bomber i tot per una «qüestió de competències entre administracions». Els bombers forestals depenen de la Generalitat, però els encarregats de mobilitzar-los són els consorcis de les diputacions, que prefereixen tirar mà abans dels seus propis cossos de bombers.
Un altre bomber explica que aquesta dinàmica és tan forta que fins i tot «en casos d’incendi en un límit provincial és creen dos centres de coordinació, un per cada Diputació».
La Unitat Valenciana d’Emergències
Bona part d’aquests problemes els havia de resoldre la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), una de les primeres institucions del Botànic eliminades per Mazón al considerar-la un «xiringuito». «Nosaltres vam ser molt crítics amb la UVE –explica un dels bombers- sobretot perquè es feia sense buscar el consens entre els cossos implicats, però és cert que en casos com el de hui hauria funcionat. A nosaltres ens haurien mobilitzat directament de la Generalitat».
Un altre bomber demana als responsables polítics «que reflexionen» ja que «açò tornarà a passar més prompte del que estem acostumats, pels efectes del canvi climàtic» i demana una «millor coordinació», però també «més pressupost» per a poder actuar en situacions similars.
CGT Alacant 