El portaveu de la Coordinadora de Bombers i Bomberes Forestals de CGT expressa la indignació per la gestió de l’emergència i denuncia la falta de mobilització de recursos.
Per Pau Mora i Marc García
Miquel Férriz, com tots els valencians, ha vist com la seva terra patia les pitjors conseqüències d’una dana agreujada per l’aparent mala gestió dels seus dirigents polítics. Quan hi ha desastres d’aquest calibre és quan la població espera l’entrada en acció de professionals preparats amb coneixement, capacitats i eines necessàries per fer front a situacions com les que viuen aquests dies al País Valencià. En l’enèsima decisió incomprensible, Fèrriz, que pertany a una unitat dels Bombers Forestals valencians, va haver d’esperar a ahir a ser mobilitzat, des de Castelló, per entrar a ajudar a les zones afectades.
Denuncia que, amb una situació d’emergència com aquesta, s’ha trigat una setmana a posar en marxa els Bombers Forestals, i encara no poden actuar-hi amb tots els efectius que els agradaria. Férriz explica des de dins del cos la crispació d’algú què vol ajudar i, fins ara, ha estat impedit de fer-ho.
Com vau viure com a cos d’emergències els moments de la catàstrofe? Vau sentir impotència de no poder actuar en certs moments?
Ho hem estat vivint amb una frustració i una incomprensió total, perquè portem set dies d’emergència i només estan baixant a treballar quatre unitats de les disponibles a Castelló, la nostra província. Després baixen unes altres quatre, però fan el relleu, o sigui, hi ha disset unitats amb tot el material disponible per desaiguar baixos, per traure fang, per a qualsevol qüestió necessària de l’emergència. I només estan baixant quatre unitats a treballar de tota la província, i a la resta del País Valencià està passant el mateix.
Per què no us estan deixant baixar a ajudar?
No tenim ni idea, estem flipant, bàsicament. Imaginem que és una manca de… Bé, una manca, no, una gestió completament absurda de… Una bogeria de gestió, bàsicament. És que no ho arribem a comprendre. Aquí a Castelló tenim dos unitats helitransportades i estan aturades des del primer dia, o sigui, no estan treballant en cap moment ni per portar l’aliment, ni per a res. No ho comprenem.
I a què s’ha d’atribuir aquesta falta d’activació?
Les decisions venen del CECOPI, que és el comandament de l’emergència que està a València. No tenim el mateix sistema que existeix a Catalunya en el tema dels cossos d’emergència. A Catalunya, teniu un servei de bombers que integra tant la part forestal com la part urbana. Això permet una coordinació més eficient i una resposta més unificada davant d’emergències. En canvi, aquí al País Valencià, estem dividits en tres províncies, i cada província opera de manera independent. Encara que el nostre servei de Bombers Forestals és un cos autonòmic que cobreix tot el País Valencià, estem comandats per consorcis provincials.
Per exemple?
A Castelló, les unitats es mobilitzen a través del consorci de Castelló, que només inclou Bombers Urbans. A València i Alacant, funciona de la mateixa manera, cadascú amb el seu consorci. Aquesta fragmentació genera problemes, ja que hi ha una lluita d’egos i una manca de professionalitat que afecta la coordinació i l’eficàcia de la resposta davant d’emergències.
És una problemàtica nova o ve de lluny?
És una qüestió, et parlo de Bombers Forestals, denunciada de forma contínua. Això no és d’un any ni dos.
Ara que us han permès baixar, quines són les vostres tasques sobre el terreny?
El que fem és treure aigua d’infinitat de baixos, que estan completament negats, netejar amb la mànega de fang, tot aquest tipus de treball. Allà hi ha un merder… Jo soc d’allà, visc a Sant Mateu, a l’interior de Castelló, però soc de Quart de Poblet. Està a tocar de València, i no us podeu imaginar el que hi ha allà. És que és tremendo.
Ha pogut costar vides aquest retard de set dies en mobilitzar cossos d’emergència com vosaltres?
Bé… No sabem si es podrien haver salvat vides o no. Els últims dies s’han salvat vides encara, clar, i potser hi ha gent atrapada un lloc o un altre més, que no ho sabem. Però el que menys ajuda és que ara mateix hi ha una alerta sanitària espectacular. Perquè allò està tot ple de fang, està tot ple d’aigua, està tot ple de brutícia, i clar, no s’està avançant. La magnitud de l’emergència que hi ha és tan gran que es necessiten molts més recursos per avançar.
A què et refereixes quan parles d’emergència sanitària?
Està arribant al punt d’emergència sanitària perquè allà està tot ple de cotxes, tot ple de brutícia, tot ple d’escombraries de les cases que s’han tret per al carrer. O sigui, aigües estancades. Les recomanacions de fa dies ja a la gent voluntària és que mínim guants, mascareta… Hi ha gent que ja s’ha posat malalta.
Creus que la decisió del Mazón de no permetre-us actuar té alguna motivació política?
És la pregunta del milió, la que ens fem tothom. No arribem a comprendre. No arribem a comprendre la situació. La qüestió és que és un desgavell a nivell de decisions. Perquè portem molts dies d’emergència i no està canviant pràcticament res. Se’m fa impossible creure que és una decisió política amb un guany de… És que no li puc trobar el guany polític a una decisió així. Podria ser que hi hagués algun, però és que no ho sé. Realment no ho sabem. Estem amb una incomprensió completa.
Com ho heu gestionat vosaltres com a grup aquests últims dies? Com us heu sentit?
Aquí estan totes les unitats en contacte i la frustració i la ràbia és tremenda. I, evidentment, hi ha molts companys que ja porten uns dies dient que s’ha de desobeir. El problema és que tenim sancions molt greus, i, si posar d’acord a tota unitat ja és difícil, posar-ne d’acord 10 ja és molt més complicat. O sigui, hem d’anar parant compte perquè no és fàcil prendre aquestes decisions. La gent està molt cremada.
Com valoreu la gestió que s’ha fet fins ara?
La gestió que s’ha fet és, sincerament, criminal. Des de la preemergència i el menysteniment de les alertes d’Aemet fins a la gestió de l’emergència mateixa, ningú ha après res. Els polítics responsables no estan prenent la situació amb la seriositat que mereix. Ara mateix, estan més preocupats per la seva carrera política que per aportar solucions efectives a aquesta tragèdia. És frustrant veure que, mentre els tècnics fan la seva feina, els responsables polítics semblen més interessats a mantenir el càrrec que en abordar els problemes reals que ens afecten.
CGT Alacant 