Un any més, ens reunim a la platja del Tarajal per a denunciar i exigir justícia per les morts de 14 dels nostres germans el 6 de febrer de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise i un altre company el nom del qual desconeixem.
XIII Marxa per la Dignitat, Tarajal 2026
Un any més, ens reunim per a fer memòria i recordar a aquestes persones i a totes aquelles que, buscant una vida millor, van trobar la mort.
En aquesta platja, 14 persones van morir ofegades mentre la Guàrdia Civil els disparava bales de goma i gas lacrimogen per a evitar que arribessin a la costa. 23 persones van ser retornades al Marroc des de la mateixa platja i sense accés a cap procediment formal. Al llarg d’aquests anys i malgrat les denúncies, no s’ha fet justícia, no s’han depurat responsabilitats i no s’ha reparat a les víctimes ni a les seves famílies.
Després d’11 anys, el procediment judicial segueix pendent d’empara davant el Tribunal Constitucional, qui va admetre a tràmit el recurs d’empara al juny de 2023. Confiem que el Tribunal Constitucional reconegui que s’han vulnerat drets fonamentals de les víctimes i de les seves famílies, i que es faci justícia.
Malgrat totes les tragèdies que s’han viscut a les fronteres i els crits de justícia de les víctimes, de les seves famílies i de les organitzacions que defensem els drets humans, les morts i desaparicions a les tanques i al mar continuen augmentant cada any.
Segons l’últim informe de Caminando Fronteras, tan sols l’any 2024, han mort 10.457 persones intentant arribar a Espanya, entre les quals es compten homes, dones, joves, nens i nenes, persones amb famílies, desitjos i somnis truncats per la falta de vies legals i segures per a migrar, a causa de les polítiques migratòries i d’externalització de fronteres, així com el recent Pacte Europeu de Migracions i Asil, que busca incrementar el control i la repressió a les fronteres, i legalitzar les vulneracions de drets humans.
Aquestes polítiques migratòries es veuen reforçades pels discursos d’odi i el racisme institucional que legitimen i permeten que les violacions dels drets a la frontera quedin impunes. Aquestes polítiques migratòries invisibilitzen i criminalitzen a les persones migrants i refugiades que arriben a Espanya, negant-els un acolliment digne i el reconeixement de la seva dignitat com a persones.
Per tot això, denunciem:
– La falta d’una voluntat política real per a garantir un acolliment digne a les persones migrants i refugiades que arriben fins a Espanya a través de rutes molt violentes i mortíferes i son sotmeses a malviure en recursos i espais precaris que no garanteixen unes condicions dignes i agreugen més les ferides físiques i psicològiques de la ruta.
– Denunciem el “Pacte Europeu de Migracions i Asil”, incompatible amb els drets humans i que provocarà que tragèdies com la del Tarajal i la Massacre de Melilla continuïn repetint-se.
– Denunciem la violència administrativa que dificulta l’accés de moltes persones a conèixer els seus drets, per exemple a sol·licitar asil, i que les exposa a més violències, tal com l’explotació laboral o la situació de carrer, i que fa de les institucions una frontera més.
-Denunciem la instrumentalització de les persones migrants i l’explotació dels seus cossos.
-Denunciem el neocolonialisme present en les polítiques de cooperació pel desenvolupament al servei del control i l’externalització de fronteres.
-Denunciem que l’Estat no es responsabilitzi de les milers de morts de persones migrants al mar cada any, ometent el seu deure de socors, donant lloc al fet que no es busqui a les persones desaparegudes i que continuïn havent-hi persones sense identificar.
-Denunciem el constant degoteig de morts i desaparicions que es donen a les platges de Ceuta i Melilla, i en la resta de rutes d’accés a l’Estat.
-Denunciem el racisme en totes les seves formes, però avui sobretot, aquell que atempta contra les vides migrants a les fronteres a través de les institucions i les polítiques frontereres.
Per tot això, exigim:
– Que l’Estat assumeixi la seva responsabilitat sobre les morts a les fronteres, com les de la Tragèdia del Tarajal i les de la Massacre de Melilla, que repari a les seves víctimes i que estableixi mecanismes per a salvaguardar les vides a les fronteres.
– Exigim una millor gestió dels recursos i pressupostos públics, invertint en més polítiques socials que ofereixin un acolliment digne per a totes les persones migrants i refugiades.
– Que es garanteixi l’accés efectiu al dret a l’asil a totes les persones que el sol·licitin tant dins com fora del territori espanyol, garantint la seva protecció i el respecte als seus drets.
– Que es posi fi a l’externalització de les fronteres i es prioritzin acords que garanteixin els drets humans. Que aquests acords estiguin subjectes a avaluacions públiques i que es creïn mecanismes de transparència que comptin amb la participació de les ONGs.
-Implementar un sistema de monitoratge independent a la frontera per a garantir que els cossos de seguretat actuïn amb totes les garanties en relació als drets humans.
– Garantir vies legals i segures. Que es reformin les polítiques de visats i es revisin els criteris de la seva concessió, millorant la transparència del procés i possibilitant visats més accessibles per a totes les persones.
– Que es fomentin polítiques actives per a combatre els discursos d’odi, el racisme i la xenofòbia.
-Derogar les legislacions que atempten contra la dignitat de les persones migrants i racialitzades.
-Que es garanteixi el rescat de totes vides en la mar.
-Que es reconegui el dret a la lliure circulació de totes les persones.
Un any més ens reunim aquí per a cridar que totes la vides importen, que les vides migrants importen, que les vides negres importen. Continuarem lluitant tants anys com siguin necessaris perquè totes les vides siguin respectades i dignificades. Continuarem reunint-nos i alçant la veu per totes les víctimes de les fronteres. Continuarem demanant justícia, veritat, reparació i garanties de no repetició per a elles i les seves famílies. Migrar és un dret. No més morts a les fronteres.
Manifiesto de la XII Marcha por la Dignidad
Un año más, nos reunimos en la playa del Tarajal para denunciar y exigir justicia por las muertes de 14 de nuestros hermanos el 6 de febrero de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise y otro compañero cuyo nombre desconocemos.
XIII Marcha por la Dignidad, Tarajal 2026
Un año más, nos reunimos para hacer memoria y recordar a estas personas y a todas aquellas que, buscando una vida mejor, encontraron la muerte. En esta playa, 14 personas murieron ahogadas mientras la Guardia Civil les disparaba balas de goma y gas lacrimógeno para evitar que llegaran a la costa. 23 personas fueron devueltas a Marruecos desde la misma playa y sin acceso a ningún procedimiento formal. A lo largo de estos años y a pesar de las denuncias, no se ha hecho justicia, no se han depurado responsabilidades y no se ha reparado a las víctimas ni a sus familias.
Después de 11 años, el procedimiento judicial sigue pendiente de amparo ante el Tribunal Constitucional, quien admitió a trámite el recurso de amparo en junio de 2023. Confiamos en que el Tribunal Constitucional reconozca que se han violentado derechos fundamentales de las víctimas y de sus familias, y que se haga justicia. A pesar de todas las tragedias que se han vivido en las fronteras y los gritos de justicia de las víctimas, de sus familias y de las organizaciones que defendemos los derechos humanos, las muertes y desapariciones en las vallas y en el mar siguen aumentando cada año.
Según el último informe de Caminando Fronteras, tan solo en el año 2024, han muerto 10,457 personas tratando de llegar hasta España, entre las que se cuentan hombres, mujeres, jóvenes, niños y niñas, personas con familias, deseos y sueños truncados por la falta de vías legales y seguras para migrar, a causa de las políticas migratorias y de externalización de fronteras, así como el reciente Pacto Europeo de Migraciones y Asilo, que buscan incrementar el control y la represión en las fronteras, y legalizar las vulneraciones de derechos humanos.
Estas políticas migratorias se ven reforzadas por los discursos de odio y el racismo institucional que legitiman y permiten que las violaciones de los derechos en la frontera queden impunes. Estas políticas migratorias invisibilizan y criminalizan a las personas migrantes y refugiadas que llegan a España, negándoles una acogida digna y el reconocimiento de su dignidad como personas.
Por todo ello, denunciamos:
– La falta de una voluntad política real para garantizar una acogida digna a las personas migrantes y refugiadas que llegan hasta España tras rutas muy violentas y mortíferas, sometidas a malvivir en recursos y espacios precarios que no reúnen condiciones dignas y agravan más las heridas físicas y psicológicas de la ruta.
– Denunciamos el “Pacto Europeo de Migraciones y Asilo”, incompatible con los derechos humanos que provocará que tragedias como la del Tarajal y la Masacre de Melilla sigan repitiéndose.
– Denunciamos la violencia administrativa que dificulta el acceso de muchas personas a conocer sus derechos, a solicitar asilo, les expone a más violencias como la explotación laboral, situación de calle, y hace de las instituciones una frontera más.
– Denunciamos la instrumentalización de las personas migrantes y la explotación de sus cuerpos.
– Denunciamos el neocolonialismo presente en las políticas de cooperación al desarrollo al servicio del control y la externalización de fronteras.
– Denunciamos que el Estado no se responsabilice de las miles de muertes en el mar cada año de personas migrantes, omitiendo su deber de socorro, dando lugar a que no se busque a las personas desaparecidas y que sigan habiendo personas sin identificar.
– Denunciamos el constante goteo de muertes y desapariciones que se dan en las playas de Ceuta y Melilla, y en el resto de rutas de acceso al Estado.
– Denunciamos el racismo en todas sus formas, pero hoy sobre todo, aquel que atenta contra las vidas migrantes en las fronteras a través de las instituciones y las políticas fronterizas.
Por todo ello, exigimos:
– Que el Estado asuma su responsabilidad sobre las muertes en las fronteras, como las de la Tragedia del Tarajal y las de la Masacre de Melilla, repare a sus víctimas y establezca mecanismos para salvaguardar las vidas en las fronteras.
– Exigimos una mejor gestión de los recursos y presupuestos públicos, invirtiendo en más políticas sociales que ofrezcan una acogida digna para todas las personas migrantes y refugiadas.
– Que se garantice el acceso efectivo al derecho a asilo a todas las personas que lo soliciten tanto dentro como fuera del territorio español, garantizando su protección y el respeto a sus derechos.
– Que se ponga fin a la externalización de las fronteras y se prioricen acuerdos que garanticen los derechos humanos. Que estos acuerdos estén sujetos a evaluaciones públicas y que se creen mecanismos de transparencia que cuenten con la participación de las ONGs.
– Implementar un sistema de monitoreo independiente en la frontera para garantizar que los cuerpos de seguridad actúen con todas las garantías en relación a los derechos humanos.
– Garantizar vías legales y seguras. Que se reformen las políticas de visados y se revisen los criterios de su concesión, mejorando la transparencia del proceso y posibilitando visados más accesibles para todas las personas.
– Que se fomenten políticas activas para combatir los discursos de odio, el racismo y la xenofobia.
– Derogar las legislaciones que atentan contra la dignidad de las personas migrantes y racializadas.
– Que se garantice el rescate de todas vidas en el mar.
– Que se reconozca el derecho a la libre circulación de todas las personas.
Un año más nos reunimos aquí para gritar que todas la vidas importan, que las vidas migrantes importan, que las vidas negras importan.
Seguiremos luchando tantos años como sean necesarios para que todas las vidas sean respetadas y dignificadas. Seguiremos reuniéndonos y alzando la voz por todas las víctimas de las fronteras. Seguiremos pidiendo justicia, verdad, reparación y garantías de no repetición para ellas y sus familias.
Migrar es un derecho. No más muertes en las fronteras.
