Antimilitaristas y ecologistas vuelven a la cumbre de Aitana

Crónica y fotos de la XVIII Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana.

Grup Antimilitarista Tortuga

Convocaba l’Ateneu El Panical, La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, Mas del Potro y nuestro Grup Antimilitarista Tortuga.

En una hermosa mañana de primavera, con un paisaje espectacular a causa de las lluvias caídas en los meses anteriores, un año más nos dimos cita en la Serra d’Aitana personas antimilitaristas, ecologistas y, en general, sensibles con los valores medioambientales, pacifistas, culturales o populares. Volvimos a celebrar la Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana, que en esta ocasión alcanzó su edición número 18. El número de personas participantes se acercó a la cuarentena.

Esta vez varió ligeramente el horario de inicio, que se retrasó a las nueve de la mañana, y el punto de partida de la marcha, que tuvo lugar ante la entrada de la antigua y abandonada base militar del Port de Tudons.

Desde allí partió la marcha, que recorrió el último tramo de carretera hasta el propio puerto, lugar de finalización de la marcha en las últimas ediciones, y donde está la entrada a la actual base militar y al recinto de los radares.

En dicho lugar nos esperaba, como cada año, una representación de la guardia civil, junto a algunos miembros de la policía del ejército del aire, quienes pusieron gran interés en filmar a todas las personas participantes. Por lo demás, como en las anteriores ediciones, no hubo ningún tipo de incidentes con el personal militarista, que se mostró correcto en todo momento.

En la explanada de acceso a la base se realizó el acto tradicional, consistente en la lectura del manifiesto, este año con fuertes tintes ecologístas y decrecentistas, que no dejó de mencionar la grave crisis bélica que está viviendo Europa en estos momentos a raíz de la guerra de Ucrania. A la conclusión del acto, algunos asistentes mantearon a un pelele con forma humana a quien se había puesto por nombre «OTAN, de entrada no».

Después de estos actos se realizó un almuerzo en la pinada de enfrente, en el que no faltó el vi y la coca salà d’Elx.

Posteriormente, la gran mayoría de personas participantes en la marcha se desplazaron, algunos en coche, otros a pie, hasta el paraje natural de la Font de l’Arbre, uno de los espacios recreativos de que goza la Serra d’Aitana. En dicho lugar nos dividimos en dos grupos, quedando algunas personas en el lugar y sus inmediaciones pasando una tranquila y soleada mañana.

Otro grupo acometió la ascensión montañera a la cumbre de Aitana, la más alta de la provincia de Alicante. La ascesión y el descenso duró unas cuatro horas. Las y los excursionistas disfrutaron de algunos de los más bellos parajes de la sierra y culminaron su ascensión junto a la cumbre, que queda dentro del oprobioso recinto militar.

También allí había vigilancia por parte del personal de la base, sin que se produjera incidente alguno. Se desplegó allí también una pancarta reclamando la desmilitarización de la montaña.

El día acabó en la Font de l’Arbre con una comida de fraternidad, en la que no faltó la buena conversación y el compartir proyectos vitales.

Manifest de la XVIII Marxa per la desmilitarització de la serra d’Aitana

Ens trobem un any més a la serra d’Aitana, davant d’estes instal·lacions que formen part de l’engranatge militarista, per a llegir el manifest d’una nova marxa per la desmilitarització de la nostra volguda serra.

Enguany la Marxa té lloc en unes circumstàncies diferents, en un moment en què la guerra ha arribat a les portes d’Europa Occidental, a Ucraïna. Una guerra en la qual, tot siga dit, sembla que les vides de les persones blanques tenen més valor que les de les víctimes d’altres guerres que no acaparen els telenotícies i les portades dels diaris; eixes altres guerres que són igualment cruentes i fins i tot més destructives: Síria, el Iemen, alguns països africans… Per no parlar de conflictes com els del Sàhara o de Palestina, territoris ocupats pels «nostres amics», els estats del Marroc i d’Israel, que des de fa dècades violen sense cap escrúpol la legalitat internacional.

En esta nova guerra ha tornat a estar present la manipulació informativa: la profusament denunciada del Govern de Putin, i també la dels mitjans de comunicació occidentals, que han ocultat la part de responsabilitat —que no justificació— que en l’origen del conflicte ha tingut l’expansió de l’OTAN cap a les fronteres russes.

Hem vist també com s’ha mostrat de manera més crua la hipocresia pel que fa als refugiats, amb potents campanyes d’acollida a les persones refugiades d’Ucraïna, al mateix temps que la Unió Europea permet impassible que milers de persones morin cada any ofegades al Mediterrani mentre intenten arribar a un lloc segur on continuar les seues vides.

I també ens hem trobat amb circumstàncies noves, com ho és el fet de la participació en la guerra d’una potència que posseeix arsenals nuclears, aparentment disposada a utilitzar-los, la qual cosa situa la humanitat davant del risc possible d’un desastre nuclear.

Però potser la situació nova és el fet que esta guerra arriba —i probablement no és cap casualitat— en un moment en què ens trobem davant d’una sèrie de crisis que s’entrellacen i que suposen un repte ineludible per a la humanitat: emergència climàtica, extinció massiva d’espècies, crisi energètica i, en camí, crisi alimentària.

En un context de reducció en la disponibilitat energètica i de materials, optar per la força militar per acaparar eixos recursos no faria més que dur-nos a una espiral de guerres sense fi. A més, com més es reforce el bel·licisme, més creixeran les despeses militars, l’autoritarisme, l’imperialisme, els nacionalismes excloents, el masclisme, la xenofòbia i els feixismes.

L’únic camí que ens pot donar una autèntica seguretat és assumir els límits planetaris i reduir la dependència d’eixos recursos finits, transformant la nostra manera de produir, de consumir, de desplaçar-nos, d’alimentar-nos, de cuidar-nos…Es tracta d’organitzar-nos per a cobrir les nostres necessitats i no les d’un sistema capitalista que necessita créixer de manera contínua… creixement impossible en un planeta finit, tal com cada vegada es fa més evident.

L’opció militarista, no fa més que allunyar-nos de la resolució dels problemes de la humanitat. Per això, ara més que mai, diem:

Per la pau i la natura:

no a la cultura militar!

no a l’armamentisme!

no als exèrcits!

Aitana, 29 de maig de 2022

Fuente: https://www.grupotortuga.com/Antimilitaristas-y-ecologistas-31122

Fotos : Pau Martínez Ferre