¡No a la Cumbre de la OTAN! ¡No a la guerra! ¡No al imperialismo!

Manifiesto de la Plataforma OTAN No de Alacant, que agrupa a las organizaciones, sindicatos y partidos que se oponen a la celebración de la cumbre de la OTAN los días 29 y 30 de junio del 2022.

Plataforma OTAN No de Alacant

La lista de naciones, estados, imperios y organizaciones que, bajo disfraces ideológicos, humanitarios y culturales, buscan poder económico y político es interminable. La historia del Capitalismo se enmarca, sin duda, dentro de esta realidad. Y con ella la del estado español.

Poco después de que en 1949 Estados Unidos —con la intención de proveerse de bases militares en Europa y evitar que diversos estados europeos cayeran bajo influencia soviética— auspiciara la fundación de la OTAN, la España franquista inició su camino de integración en el mundo occidental. Fruto de ello fue el Pacto de Madrid de 1953, el cual incluía el establecimiento de bases militares estadounidenses en territorio español.

Desde entonces, instalaciones militares como las de Zaragoza, Rota o Morón no han dejado de servir a los intereses estadounidenses, gestionadas de forma directa por la gran potencia o, de forma subsidiaria, por el estado español o por la OTAN. Y recordemos que permanecemos en dicha organización como consecuencia de un polémico referéndum celebrado en 1986, el cual conllevaba unas responsabilidades que han incumplido sucesivos gobiernos.

Estas bases no faltan en nuestra provincia. Desde 1962 permanece en Guardamar la estructura más alta de la península ibérica, la conocida como «torre de los americanos», que, controlada desde Rota, vigila el tráfico marítimo mediterráneo.

Cinco años antes se inició en la sierra de Aitana, la cumbre de la terreta, la construcción de las instalaciones desde las cuales actualmente se guía a gran parte de la navegación marítima y aérea de la OTAN.

En este mes de mayo se renuevan los acuerdos de uso de todas estas bases entre el Estado español y las estructuras imperialistas y militaristas de los EEUU. Todas estas bases no tienen otra función que la de defender los intereses de quienes, obviando su profundidad y los matices de su historia, se arrogan el papel de defensores de la tradición cultural occidental.

Eso sí, solo en su vertiente más utilitarista.Prueba de ello han sido guerras como las de Irak, Afganistán, Somalia o Libia, en las que cualquier vida tiene menos valor que un peón en una partida de ajedrez.

Además, hemos de comprender que es habitual que los estados de la OTAN y sus élites económicas vendan armas a los estados que dicen combatir. Para comprobarlo basta con echar un ojo a Rusia.El mantenimiento y despliegue de toda esta estructura militar tiene unas consecuencias inasumibles para el planeta y para cualquier conciencia: muertes, mutilaciones, secuelas psicológicas, desplazamientos de población y contaminación.

No podemos olvidar —y de esto se habla poco— que los mismos estados que, con nula credibilidad, anuncian pomposos acuerdos para salvar el medioambiente, tienen en sus ejércitos a una de las mayores amenazas contra este. Sin ir más lejos, la huella de carbono de cualquier ejército es enorme. En concreto el estadounidense es el mayor consumidor institucional de petróleo. ¡Aun así, poco podemos saber sobre las consecuencias medioambientales de las estructuras militares. La información institucional es opaca y en ningún caso incluye las emisiones producidas en «misiones en el extranjero», por otra parte, las más elevadas. No olvidemos que la guerra mata y contamina más que las maniobras.

Esta opacidad informativa alcanza también a la publicación de los presupuestos militares. Las mentes más preocupadas por la economía que por la vida o por el planeta tampoco lo tendrán fácil para saber cómo afecta la existencia de los ejércitos y la guerra a las cuestiones que les inquietan. Y es que en 2020 el presupuesto militar del estado español se encontraba repartido entre doce ministerios. El presupuesto de Defensa solo reflejaba unos 8.500 millones de euros de los 32.389 que se estima, a la baja, que destinó el estado español a cuestiones militares y de control social.

Ante esta realidad no podemos guardar silencio. Desde la Plataforma OTAN No, Alacant rechazamos, no solo la celebración de la cumbre de la OTAN en Madrid el 29 y 30 de junio, sino la simple participación del estado español en una organización que defiende, mediante el más cruel uso de la violencia, los intereses de los estados occidentales, pero no los de sus pueblos y sus gentes. Frente a la lógica de la guerra, la muerte y la destrucción, se ha de alzar la lógica de la solidaridad entre los pueblos, la paz y la acogida de todos los refugiados, vengan de donde vengan.

La consecución de estos objetivos no será el regalo de ningún gobierno, sino el fruto de la movilización de la gente de a pie.

Por ello te llamamos.

Por ello proclamamos:

¡No a la cumbre de la OTAN del 29 y 30 de junio!

¡No a la OTAN!

¡Bases fuera!

¡No a la guerra!

¡No al imperalismo!

——————————————————-

NO A LA CIMERA! NO A l’OTAN! NO A la GUERRA! NO A L’IMPERIALISME!

La llista de nacions, estats, imperis i organitzacions que, sota disfresses ideològiques, humanitàries i culturals, busquen poder econòmic i polític és interminable. La història del Capitalisme s’emmarca, sens dubte, dins d’aquesta realitat. I amb ella la de l’estat espanyol.

Poc després que en 1949 els Estats Units —amb la intenció de proveir-se de bases militars a Europa i evitar que diversos estats europeus caigueren sota influència soviètica— afavorira la fundació de l’OTAN, l’Espanya franquista va iniciar el seu camí d’integració en el món occidental. Fruit d’això va ser el Pacte de Madrid de 1953, el qual incloïa l’establiment de bases militars estatunidenques en territori espanyol.

Des de llavors, instal·lacions militars com les de Saragossa, Rota o Morón no han deixat de servir als interessos estatunidencs, gestionades de manera directa per la gran potència o, de manera subsidiària, per l’estat espanyol o per l’OTAN. I recordem que continuem en aquesta organització com a conseqüència d’un polèmic referèndum celebrat en 1986, el qual comportava unes responsabilitats que han incomplit successius governs.

Aquestes bases no falten a la nostra província. Des de 1962 es troba a Guardamar l’estructura més alta de la Península Ibèrica, la coneguda com a «torre dels americans», que, controlada des de Rota, vigila el trànsit marítim mediterrani.

Cinc anys abans es va iniciar en la serra d’Aitana, el cim de la terreta, la construcció de les instal·lacions des de les quals actualment es guia a gran part de la navegació marítima i aèria de l’OTAN.

En aquest mes de maig es renoven els acords d’ús de totes aquestes bases entre l’Estat espanyol i les estructures imperialistes i militaristes dels EUA. Totes aquestes bases no tenen una altra funció que la de defensar els interessos dels qui, obviant la seua profunditat i els matisos de la seua història, s’arroguen el paper de defensors de la tradició cultural occidental.

Això sí, només en el seu vessant més utilitarista.Prova d’això han estat guerres com les de l’Iraq, l’Afganistan, Somàlia o Líbia, en les quals qualsevol vida té menys valor que un peó en una partida d’escacs.

A més, hem de comprendre que és habitual que els estats de l’OTAN i les seues elits econòmiques venguen armes als estats que diuen combatre. Per a comprovar-ho n’hi ha prou amb tirar un ull a Rússia.

El manteniment i desplegament de tota aquesta estructura militar té unes conseqüències inassumibles per al planeta i per a qualsevol consciència: morts, mutilacions, seqüeles psicològiques, desplaçaments de població i contaminació.

No podem oblidar —i d’això es parla poc— que els mateixos estats que, amb nul·la credibilitat, anuncien pomposos acords per a salvar el medi ambient, tenen en els seus exèrcits a una de les majors amenaces contra aquest. Sense anar més lluny, la petjada de carboni de qualsevol exèrcit és enorme. En concret l’estatunidenc és el major consumidor institucional de petroli. Així i tot, poc podem saber sobre les conseqüències mediambientals de les estructures militars. La informació institucional és opaca i en cap cas inclou les emissions produïdes en «missions a l’estranger», d’altra banda, les més elevades. No oblidem que la guerra mata i contamina més que les maniobres.

Aquesta opacitat informativa arriba també a la publicació dels pressupostos militars. Les ments més preocupades per l’economia que per la vida o pel planeta tampoc ho tindran fàcil per a saber com afecta l’existència dels exèrcits i la guerra a les qüestions que els inquieten. I és que en 2020 el pressupost militar de l’estat espanyol es trobava repartit entre dotze ministeris. El pressupost de Defensa només reflectia uns 8.500 milions d’euros dels 32.389 que s’estima, a la baixa, que va destinar l’estat espanyol a qüestions militars i de control social.

Davant aquesta realitat no podem guardar silenci. Des de la Plataforma OTAN No d’Alacant rebutgem, no sols la celebració de la cimera de l’OTAN a Madrid el 29 i 30 de juny, sinó la simple participació de l’estat espanyol en una organització que defensa, mitjançant el més cruel ús de la violència, els interessos dels estats occidentals, però no els dels seus pobles i les seues gents. Enfront de la lògica de la guerra, la mort i la destrucció, s’ha d’alçar la lògica de la solidaritat entre els pobles, la pau i l’acollida de tots els refugiats, vinguen d’on vinguen.

La consecució d’aquests objectius no serà el regal de cap govern, sinó el fruit de la mobilització de la gent del carrer.

Per això et cridem.

Per això proclamem:

No a la cimera de l’OTAN del 29 i 30 de juny!

No a l’OTAN!

Bases fora!

No a la guerra!

No a l’imperalisme!